dels xiuxiuellos d´alló que no s´enten,
llimacs amagats en racons d´ausencies,
gairabé líquids a la foscor de la calitja,
borxant ferides que atrapen, que sedueixen,
tan desmesurades com el vertigen d´odiar algú
que estimes
...no me´n canso de tu...
Antón
Sem comentários:
Enviar um comentário